viernes, 20 de noviembre de 2009

CONEIXEMENT I GOVERN DE LA POLIS

El tema d’aquesta redacció és relacionar el coneixement amb el govern de polis.
El dualisme epistemològic és aquella teoria que afirma que el coneixement humà està dividit en dos nivells, coneixement intel·ligible i coneixement sensible. Separats per una linia imaginaria que més tard Plató dividirà en dos subnivells.
Per una part, el coneixement sensible o sensorial fa referència als canvis, procedeix dels sentits, tambè el pugem anomenar coneixement empíric, ja que es pot demostrar amb l’experiencia (empireia=experiencia), per la qual cosa sols es pot servir per a formar opinió (doxa).
Plató situa aquest coneixement davall de la linia de manera que li dona menys importancia perquè els sentits ens enganyen continuament. És un coneixement relatiu i subjectiu, el podem anomenar així degut a que cada persona ho pot vore d una manera diferent, i així formen la doxa, per lo tant aquest coneixement no pot fonamentar l’autentic saber, l’autentica ciència, no pot servir de base per a la veritat. Plató diu que el coneixement sensible es la base de la opinió, acceptem que cada un tinga la d’ell, però no podem confondre-la amb la veritat, que és única per a tots.
El coneixement sensible és imperfecte ja que genera desacord entre les persones i es relaciona amb el cos que és la part impura de l’home, és corruptible (naix, es genera i mor), imperfecte perquè està sotmes a canvis.
El coneiximent intel·ligible ens proprciona ciència per aquesta raó Plató el situa en la part superior del simil de la linia degut a que es un coneixement vertader que procedeix de la raó (es el conjunt d’operacions mentals que uilitzen el pensament i l’inteligència), sense passar per l’experiència. La que s’ocupa d’aquest coneixement es l’ànima, és la part suprema de l’esser humà, és pura, inmaterial, l’ànima és la seu del coneiximent científic, no mor sinò es rencarna, dins de l’ànima hi ha tendències, sòn tres en cada persona en predomina una, i estàn asociades amb les classes socials: els filòsofs tenen tendencia racional, és a dir, han d’arribar a la raó, els guardians tenen anima irascible, els guerrers han de sentir ira contra els enemics per atacar, per últim els productors tenen ànima concupiscible, utilitzen el seu cos per al treball, desitjos, instins…
Encara que la tinga tothom no tots arriben a eixe coneiximent, sols els filòsofs, que s’eduquen en un procés costos, la dialèctica.
El coneixement intel·ligible mitjançant la raó ens condueix a la teoria de les idees i mitjançant el coneiximent sensible podem conéixer còpies de les idees que són versions imperfectes.
Com ja hem nombrat, Plató divideix aquets coneixements en quatre facultats. En primer lloc divideix el coneixement sensible, associant-lo en facultats:
-Eikasia, és el terme que Plató més desprècia, significa imaginació, ficció, creació, invenció…
-Pistis, segueix siguent un terme imperfecte, associat amb la creència, costum.
En segon lloc, el coneiximent intel·ligible en:
-Dianoia, es tradueix per pensament, s’ocupa de resoldre qüestions matemátiques. Es basen en hipótesis no demostrables, però que hi ha que aceptar, per això Plató fa un terme superior.
-Noesis, es tradueix en intel·ligència, és la filosofia, el saber suprem utilitza un mètode dialèctic, és el mètode per arribar al coneiximent de les idees en si, és superior a la matemàtica perquè no fa falta fer cap hipòtesis no s’apolla en res.
Per a governar fa falta arribar a la Noesis, es ha dir, hi ha que aplegar al coneixement suprem, filòsof. Una vegada s’arriba al coneixement suprem el filòsof te dues opcions o l’ensenyament o dedicarse al govern, si desideix aquesta opció anirà ocupant càrrecs intermitjos, començarà com a secretari i anirà ascendint poc a poc.
Plató busca un estat just, utòpic( idea de una societat basada en el saber).
Una contradicció de Plató és que diu que les millors natures(ARISTOIS) han de governar, en canvi un productor per molt savi que siga, mai podrà arribar a ser filòsof ja que ha de treballar i intentar ser el millor dins del seu estat jeràrquic.
El terme polític en Plató te dos sentits contraris:
-En un sentit positiu on la política és la ciència bona, la ciència del govern, la màxima activitat que pot dedicar-se un ciutadà.
-Un valor peyoratiu, despectiu, en el qual es refereix a la democràcia (governts de incultsi de gent que esta per interesos econèmics) Plató és un antidemócrata radical, no enten un govern del poble, perquè el poble no sap, no te educació i l’únic que sap és generar interesos.
L’estat és un model vertical, la societat esta dividida en tres fases o classes, on està la clase inferior que és la major en número, els productors, després la classe mitjana, són els que protegeisen la polis els generals, per últim apleguem a la cúspide, on trobem els filòsofs menor en número, però en major preparació, els artistes no tenen nom en la polis perquè ens confoònen. Els esclaus són tratats com a estrangers ,es a dir, no tenen cap dret, encara que parlen la mateixa llengua.
Cada classe s’associa amb una facultat:
-Eikasia-esclaus.
-Pistis-productors.
-Dianoia-generals.
-Noesis-filòsofs.
El estat platònic es caracteritza per ser un estat jeràrquic, vertical, la jerarquia consisteix en la superioritat de la natura, per el saber. El filòsof equilibra les altres dos classes es basa en el poder que dóna el saber. El sistema polític que propasa és estatalista, està per damunt dels interesos individuals. Un altra característica és que aquest estat és organisista, Plató concep l’estat per analogía amb el cos humà. Un estat platònic és just quan les tres classes socials estan en equilibri de les quals els filòsofs és la classe directora, organitza, coordina i controla.
Hem arribat a la conclusió de que per a ser governant, hi ha que ser filòsof i per a ser filòsof s’ha d’arribar al saber suprem, la noesis.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.