viernes, 30 de octubre de 2009

Llibre VI ( El bé, Sol del món intel·ligible)


Aquest text és un diàleg entre Sòcrates i Glaucón, que comenta comparant quin coneixement es millor, si l’intel·ligible o el sensible, associant-los en la ciència i el plaer, respectivament. Com que la idea del bé segons el dualisme ontològic i la teoria de les idees es la idea suprema del coneixement intel·ligible i per tant aquest coneixement es millor; aleshores el seu deixeble li demana que parle d’aquesta idea superior.
Però Sòcrates decideix parlar sobre el fill del bé; i el compara amb la vista, ja que gracies a ella podem percebre la visió.
Seguidament Sòcrates explica que gracies a la idea del bé totes les altres són el que són. El bé, que representa el Sol al món intel·ligible no podria ser apreciat si no fora pel seu fill, la vista; però, d’altra banda, si no fora per la llum del Sol els objectes, persones, animals... que percebi’m a traves de la vista serien diferents.
Llavors, tant el Sol com la vista són necessaries, però gràcies al Sol la vista pot veure per ella mateixa.
A continuació hi ha una comparació entre dos conceptes per a fer un aclariment.
La idea suprema al coneixement intel·ligible és el bé, mentre que en el món sensible és el foc, mitjançant el qual podem veure.
Aleshores, si el Sol il·lumina clarament objectes( de dia), la vista podrà apreciar els colors i la forma, mentre que sí aquest ho fa dèbilment ( de nit), els ulls voran pobrament sense distingir tan clarament les seues característiques. De la mateixa manera, Sòcrates parla del dualisme antropològic, l’anima correspon a una cosa incorruptible, imperfecte, canviant.
Així, la idea del bé pot quedar resumida com la idea suprema, immutable, perfecta, que gracies a ella totes les altres idees són el que són. Antagònica al plaer i productora de ciència i veritat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.