SOFISTES


Els sofistes van apareixer en el s.V a.c,aquesta paraula havia significat simplement hàbil o destre en qualsevol ofici. Més tard passà a significar savi en general i, després, s’hi afegí el matís d’educador, de manera que cap a mitjan segle V a.c ja significava tècnic en saviesa i que sabia ensenyar-la.
Es poden distingir dos grans períodes de la sofística. En el primer, que correspon al moment de màxima esplendor política i cultural, els sofistes foren uns personatges de gran talla intel·lectual, en canvi, quan Atenes ja es debatia entre la guerra i la inestabilitat política, aparegueren un seguit de sofistes que eren simplement mestre de retòrica i perseguint interessos purament personals.

Les seves tesis essencials poden resumir-se de la següent manera.
-NIHILISME ONTOLÒGIC: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi.
-FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real.
-SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.
-SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement.
-ESCEPTICISME: No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals
-CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pacte
-POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.
-RELATIVISME: Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època i dels interessos de cada moment.

Els sofistes van arrossegar mala fama a causa de les crítiques de Sòcrates i Plató que els consideraven uns manipuladors de la democràcia.

http://www.librolibre.org.ni/DocPo./verdad/razon/griegos/socrates.html#r1
http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/Sofistas-sofistica.htm
http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm