Llibre VI ( El bé, Sol del món intel·ligible)

Aquest text és un diàleg entre Sòcrates i Glaucón, que comenta comparant quin coneixement es millor, si l’intel·ligible o el sensible, associant-los en la ciència i el plaer, respectivament. Com que la idea del bé segons el dualisme ontològic i la teoria de les idees es la idea suprema del coneixement intel·ligible i per tant aquest coneixement es millor; aleshores el seu deixeble li demana que parle d’aquesta idea superior.
Però Sòcrates decideix parlar sobre el fill del bé; i el compara amb la vista, ja que gracies a ella podem percebre la visió.
Seguidament Sòcrates explica que gracies a la idea del bé totes les altres són el que són. El bé, que representa el Sol al món intel·ligible no podria ser apreciat si no fora pel seu fill, la vista; però, d’altra banda, si no fora per la llum del Sol els objectes, persones, animals... que percebi’m a traves de la vista serien diferents.
Llavors, tant el Sol com la vista són necessaries, però gràcies al Sol la vista pot veure per ella mateixa.
A continuació hi ha una comparació entre dos conceptes per a fer un aclariment.
La idea suprema al coneixement intel·ligible és el bé, mentre que en el món sensible és el foc, mitjançant el qual podem veure.
Aleshores, si el Sol il·lumina clarament objectes( de dia), la vista podrà apreciar els colors i la forma, mentre que sí aquest ho fa dèbilment ( de nit), els ulls voran pobrament sense distingir tan clarament les seues característiques. De la mateixa manera, Sòcrates parla del dualisme antropològic, l’anima correspon a una cosa incorruptible, imperfecte, canviant.
Així, la idea del bé pot quedar resumida com la idea suprema, immutable, perfecta, que gracies a ella totes les altres idees són el que són. Antagònica al plaer i productora de ciència i veritat.

Arts:
coneixement aplicat o empíric, per tant imperfecte. S'oposa al coneixement pur en sí, és a dir, aquell que tenen els filòsofs de les idees. També fa referència al pensament matemàtic quan es basa en figures.


Pensament discursiu:
es refereix a la dianoia, és a dir, al coneixement intel·ligible, però no perfecte. Açò fa que no siga l'autèntic coneixement, ja que és inferior a la noesis (intel·ligència).


Intel·ligència:
noesis, pensament superior. Està relacionada amb el món intel·ligible ja que es tracta d'adquirir una qualitat, anomenada dialèctica, que tan sols poden obtindre els filòsofs.


Facultat dialèctica:
com que la intel·ligència és una facultat pròpia dels filòsofs, dialèctica en aquest context és sinònim de filosofia o de saber suprem de les esències o de les coses en sí.

SOFISTES


Els sofistes van apareixer en el s.V a.c,aquesta paraula havia significat simplement hàbil o destre en qualsevol ofici. Més tard passà a significar savi en general i, després, s’hi afegí el matís d’educador, de manera que cap a mitjan segle V a.c ja significava tècnic en saviesa i que sabia ensenyar-la.
Es poden distingir dos grans períodes de la sofística. En el primer, que correspon al moment de màxima esplendor política i cultural, els sofistes foren uns personatges de gran talla intel·lectual, en canvi, quan Atenes ja es debatia entre la guerra i la inestabilitat política, aparegueren un seguit de sofistes que eren simplement mestre de retòrica i perseguint interessos purament personals.

Les seves tesis essencials poden resumir-se de la següent manera.
-NIHILISME ONTOLÒGIC: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi.
-FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real.
-SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.
-SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement.
-ESCEPTICISME: No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals
-CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pacte
-POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.
-RELATIVISME: Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època i dels interessos de cada moment.

Els sofistes van arrossegar mala fama a causa de les crítiques de Sòcrates i Plató que els consideraven uns manipuladors de la democràcia.

http://www.librolibre.org.ni/DocPo./verdad/razon/griegos/socrates.html#r1
http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/Sofistas-sofistica.htm
http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm

Sofistes

Els sofistes aparegueren al segle V a.C (segle d'or de la cultura grega i aparició de la democràcia). Grècia estava organitzada en un conjunt de polis (ciutat - estat) on Atenes, ciutat esclavista, era la seva capital.
Quan els atinenses parlaven de democràcia sols acceptaven els vots dels ciutadans lliures. Hi havien dos tipus de democràcia; la directa, formada per 500 persones (bulé o consell) on tothom participava en el govern, i la representativa, en la que s'elegeixen uns representants que representen els interessos de tots (democràcia acutal creada per Rousseau).
Considerats els primers mestres perque ensenyaven l'oratòria als fills (paidos) dels aristòcrates. Els sofistes, persones enemigues d'idees abstractes i generals, estaven mal vistos a la societat degut a que Plató, persona influent sobre la societat, els va criticar amb duresa. Les principals idees dels sofistes foren tres; en primer lloc el convencionalisme polític on els sofistes afirmaven que "en una polis s'han de crear les lleis per acord amb la majoria". En aquesta idea hi havien tres maneres de entendre la justícia:
- Interés de les classes que governen (associada a l'aristocràcia)
- Universal, una mateixa justícia en tot temps i lloc (veritat absoluta de justícia)
- Expressió de la voluntat de la majoria. Tota persona pot entendre la justícia (actual democràcia).
Altra idea fonamental dels sofistes fou l'empirisme polític, els quals apliquen l'idea empirista a la política. El que val és l'experiència.
L'última idea fonamental que defensaven era l'escepticisme (en epistemologia). L'esceptic és el que afirma que un coneiximent universal no es possible. Per als sofistes el coneixement s'adquireix per l'experiència, que és diferent en cadascú.
Els sofistes més famosos són Protàgores d'Abdera i Gorgias de Leontini, que pronuncià aquesta frase: "Res existeix. Si alguna cosa existira no es podria coneixer. Si es poguera coneixer no es podria comunicar".

http://www.xtec.es/~jortiz15/sofistes.htm

http://www.liceodigital.com/filosofia/socrates.htm

http://www.wikilearning.com/curso_gratis/filosofia-los_sofistas/12412-3

Sócrates va naixer en Atenes, al si d'una familia de classe mitjana. En vida de Sócrates l'interés de la reflexió filosòfica ja es centrava en el ser humà, havia deixat de predominar l'estudi per la natura.

Sócrates tenia algunes idees en comú amb els sofistes com, que la filosofía es reduía a l'ètica i que aquesta únicament havia d'estudiar a l'home. Però també tenia algunes idees diferents com una forma de pensar universalista, és a dir, les idees havien de gastar-se de forma universal (validesa independent de cada persona individual).

Tot el que es pot saber hui en dia de Sócrates, no ens ho deixà ell escrit, ja que pensava que la escritura no era una bona forma de comunicació a l'hora d'interpretar el missatge, i no li importà que la seua figura no fóra coneguda en el futur. No obstant això, han arribat nombrosos seguidors com Aristófanes o Plató, que fan pública la auténtica personalitat de Sócrates i el contingut de les seues lliçons.Sócrates va desenvolupar un métode pràctic basat en el diàleg, en la conversació, en el que a través del raonament inductiu, es podría esperar alcançar la definició universal dels tèrminis objecte de la investigació.

Va morir als 70 anys, aceptant serenament una condena per no reconeixer als deus atenienses i per, segons ells , corrompre a la juventud.

http://www.youtube.com/watch?v=ktz_Glzmlwg&feature=PlayList&p=E246548C646AE6F2&index=0

http://filosofia.laguia2000.com/filosofia-griega/el-pensamiento-de-socrates

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=933

Sofistes

Sofista prové del mot grec "sophos" que significa saviesa.

La sofística és el moviment cultural determinant del s.V aC. Es pot considerar com el trionf de la democràcia, perquè posà el debat com a centre de la vida de la ciutat.

Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho.

Aquestos s'interessaven essencialment per l'home (es a dir el ciutadà) i pels problemes de retórica i de dret. Defensen una teoria relativista, l'important és que la convivència en la ciutat estiga ben afermada i es respecte la diversitat d'opinions, interessos.

Es poden distingir dos grans períodes de la sofística:

-El moment que correspon al moment de màxima esplandor política i cultural, foren uns personatges de gran talla intel·lectual, molt apreciats per les clases aristòcrates i la èlit de l'epoca.

-Quan Atenes ja es debatia entre la guerra i la inestabilitat política, els sofistes es tornaren materialistes i sols buscaven un medi lucratiu.

La paraula "sofista" adoptà un sentit despectiu a partir de Sòcrates i Plató, que els consideraven uns manipuladors de la democràcia al·ludint que no es preocupen de la veritat sinó, més be, del poder.

Nasqué a l’”edat d’or”de Grècia. Mentres Plató visqué, políticament es tractà d’un moment molt inestable. Pertanyé a una classe aristòcrata, amb una familia nombrosa, ocupàren llocs polítics de poder. Abandonà la seua vocació política per la Filosofía, atret per Sócrates, encara que en el seu pensament, els temes politics sempre ocupàren un lloc central i va arrivar a concebir un model ideal de Estat. De viatge per Orient i el sur d’Italia, va entrar en contacte amb discípuls de Pitàgores. Més tard, en Atenes, va fundar una escola de Filosofía, on s’estudiava i s’investigava sobre tot tipo d’asunts, ja que la Filosofía englobava la totalitat del saber.

A diferència de Sócrates, que no deixà obra escrita, els treballs de Plató s’han conservat quasi complets, i per això, es considera el creador de la Filosofia acadèmica.

Algunes de les idees fonamentals del pensament de Plató fóren:

- Una concepció dualista del ser humà,en la qual aquest haurà de fer un exercici de virtud per a així conseguir la felicitat

- La divisió de la societat en tres órdens funcionals :el poble, que treballa en les activitats productives, els guerrers, amb grans fortales, lluitaran per l’ordre i la defensa y per últim, els filósofs,indicats per a governar la comunitat.

- Un pensament idealista.

http://filosofia.laguia2000.com/filosofia-de-platon/platon-sobre-la-familia-y-la-educacion
http://www.nueva-acropolis.org.ar/El-mundo-mitico-en-Platon.438.0.html
http://www.filosofia.org/cla/pla/azcarate.htm