viernes, 30 de octubre de 2009

Llibre VI ( El bé, Sol del món intel·ligible)


Aquest text és un diàleg entre Sòcrates i Glaucón, que comenta comparant quin coneixement es millor, si l’intel·ligible o el sensible, associant-los en la ciència i el plaer, respectivament. Com que la idea del bé segons el dualisme ontològic i la teoria de les idees es la idea suprema del coneixement intel·ligible i per tant aquest coneixement es millor; aleshores el seu deixeble li demana que parle d’aquesta idea superior.
Però Sòcrates decideix parlar sobre el fill del bé; i el compara amb la vista, ja que gracies a ella podem percebre la visió.
Seguidament Sòcrates explica que gracies a la idea del bé totes les altres són el que són. El bé, que representa el Sol al món intel·ligible no podria ser apreciat si no fora pel seu fill, la vista; però, d’altra banda, si no fora per la llum del Sol els objectes, persones, animals... que percebi’m a traves de la vista serien diferents.
Llavors, tant el Sol com la vista són necessaries, però gràcies al Sol la vista pot veure per ella mateixa.
A continuació hi ha una comparació entre dos conceptes per a fer un aclariment.
La idea suprema al coneixement intel·ligible és el bé, mentre que en el món sensible és el foc, mitjançant el qual podem veure.
Aleshores, si el Sol il·lumina clarament objectes( de dia), la vista podrà apreciar els colors i la forma, mentre que sí aquest ho fa dèbilment ( de nit), els ulls voran pobrament sense distingir tan clarament les seues característiques. De la mateixa manera, Sòcrates parla del dualisme antropològic, l’anima correspon a una cosa incorruptible, imperfecte, canviant.
Així, la idea del bé pot quedar resumida com la idea suprema, immutable, perfecta, que gracies a ella totes les altres idees són el que són. Antagònica al plaer i productora de ciència i veritat.

domingo, 18 de octubre de 2009

Arts:
coneixement aplicat o empíric, per tant imperfecte. S'oposa al coneixement pur en sí, és a dir, aquell que tenen els filòsofs de les idees. També fa referència al pensament matemàtic quan es basa en figures.


Pensament discursiu:
es refereix a la dianoia, és a dir, al coneixement intel·ligible, però no perfecte. Açò fa que no siga l'autèntic coneixement, ja que és inferior a la noesis (intel·ligència).


Intel·ligència:
noesis, pensament superior. Està relacionada amb el món intel·ligible ja que es tracta d'adquirir una qualitat, anomenada dialèctica, que tan sols poden obtindre els filòsofs.


Facultat dialèctica:
com que la intel·ligència és una facultat pròpia dels filòsofs, dialèctica en aquest context és sinònim de filosofia o de saber suprem de les esències o de les coses en sí.