Arts:
coneixement aplicat o empíric, per tant imperfecte. S'oposa al coneixement pur en sí, és a dir, aquell que tenen els filòsofs de les idees. També fa referència al pensament matemàtic quan es basa en figures.


Pensament discursiu:
es refereix a la dianoia, és a dir, al coneixement intel·ligible, però no perfecte. Açò fa que no siga l'autèntic coneixement, ja que és inferior a la noesis (intel·ligència).


Intel·ligència:
noesis, pensament superior. Està relacionada amb el món intel·ligible ja que es tracta d'adquirir una qualitat, anomenada dialèctica, que tan sols poden obtindre els filòsofs.


Facultat dialèctica:
com que la intel·ligència és una facultat pròpia dels filòsofs, dialèctica en aquest context és sinònim de filosofia o de saber suprem de les esències o de les coses en sí.